L’infern crema a la ciutat de Berga. Dimonis i bèsties de tota mena ballen al voltant del foc encisats per un ritme que retrona al cor: pa-tum, pa-tum, pa-tum. Diuen que és la festa més espectacular de Catalunya. Tant és així, que fins i tot la Unesco la

Diu la tradició que, siguis on siguis, si durant el Corpus apropes l’orella a terra, sentiràs el retruny del tabal de la Patum de Berga. Cada any entre els mesos de maig i  juny (segons s’escaigui la festivitat del Corpus) els carrers i les places de Berga es converteixen en l’escenari d’una de les festes més impressionants de Catalunya: la Patum. Aquest esdeveniment té un origen religiós i llunyà: diuen que les primeres celebracions del Corpus a Berga van ser cap al segle xiv. Som, doncs, davant d’una festa ancestral, que s’ha adaptat als nous temps però que s’ha mantingut en essència. 

La millor manera de participar en la Patum és fer-ho de la mà d’algú de Berga. Algú que ens pugui explicar el perquè de cada música, el significat dels balls i dels personatges que hi participen. El ritual festiu es repeteix any rere any, i concentra la festa grossa el dijous i el diumenge de Corpus. Durant la resta de la setmana, Berga viu l’emoció del moment amb un munt d’activitats per a públics de totes les edats. 

Per fer un «complet» cal arribar a Berga el dimecres, el dia en què la festa escalfa motors amb una passejada pels carrers durant la qual el poble acompanya el tabaler i els gegants en els primers compassos de la festa. Al vespre, mentre calmem la set amb les begudes típiques, la barreja (moscatell i anís) i el mau mau (vermut negre i gasosa), tenim l’ocasió de veure les primeres danses i salts, que són les escenes d’algunes de les comparses que configuren la Patum. És un primer tast del que vindrà.

El dijous i el diumenge de Corpus són els dies per gaudir, a la plaça de Sant Pere, de les dues patums més importants: la de lluïment, al migdia, i la completa a dos quarts de deu del vespre. En aquesta plaça podem veure, o participar, si ens animem, en tots els salts de la festa i escoltar el repic característic del tabal. A la del migdia, amb un caire més exhibicionista i familiar, es fan tots els balls tret del de plens, que és el clímax de la festa i es reserva per a la nit, quan la força del foc és més evident. Un exèrcit de 100 dimonis vestits amb fulles verdes fa esclatar petards a tort i a dret. Veure com es preparen i s’engalanen els 100 plens a la plaça de la Ribera és força interessant, però participar en els salts i passar aquests vora tres minuts ballant sota el foc i voltant en comunió entorn de la plaça en una cerimònia multitudinària, és una experiència inoblidable.