Etapa 14: L'Espunyola - Sant Lleïr de la Vall d'Ora

Meravellosa etapa de mitja muntanya pels cingles de Capolat i la serra dels Tossals.

Etapa típicament prepirinenca que ens descobreix paisatges preciosos i paratges solitaris i plens d'encant. La primera meitat de l'etapa és força exigent: primer remuntem els cingles de Capolat per l'angost barranc del Salt de Sallent i després ens enfilem fins a la part alta de la serra dels Tossals. Durant la segona meitat de l'etapa carenem per la serra dels Tossals -tram que ens ofereix unes vistes extraordinàries!- i descendim cap al coll del Pla de Cal Sant, la Rasa de la Frau i el veïnat de Sant Lleïr, ja en plena Vall d'Ora.

Punts forts

Remuntar el pintoresc barranc del Salt del Sallent al bell mig dels cingles de Capolat

Les vistes inabastables que tenim des de la serra dels Tossals.

La feréstega i ombrívola rasa de la Frau, que talment sembla engolir-nos cap a les entranyes de la terra.

Admirar els espectaculars cingles de Busa il·luminats pel sol de la tarda.

Sabies que...

La Vall d'Ora va ser l'escenari on les quatre barres van esdevenir l'emblema de la nació catalana? Aquí és on l'any 897 es van enfrontar les tropes de LLop Ibn Muhammad, senyor de Lleida, i les de Guifré el Pelós, comte d'Urgell, de la Cerdanya, de Girona i de Barcelona. Essent vencedors els musulmans, el rei franc Carles el Calb va dibuixar les quatre barres a l'escut daurat de Guifré el Pelós amb la pròpia sang del comte, ferit de mort durant el combat. Un monument que s'alça a menys de 100m de l'ermita de Sant LLeïr marca l'indret exacte on, segons la llegenda, es van produir aquests fets.

No et perdis...

Visitar l'Ecomuseu de la Vall d'Ora. Hi descobrirem la història d'aquesta vall i entendrem la importància cabdal del riu Aigua d'Ora en el seu desenvolupament. La força de l'aigua feia moure molins, serradores i ferreries que, en alguns casos, van estar en actiu fins als anys 80 del segle XX. Des de l'antiga escola, travessant el bonic pont romànic sobre el riu, arribem a la serradora i el molí de Ca l'Ambròs, que s'han restaurat i estan oberts al públic. Diversos panells molt ben estructurats ens ajuden a ampliar la informació.

Recorregut

Comencem la catorzena etapa del GR 1 a la cruïlla de les carreteres C-26 i BV-4131, a (1) l'Espunyola (0:00h - 800m). Seguim les marques blanques i vermelles del GR i creuem el poble (O), saltant la petita riera de Montclar. Obrim i tanquem una gran porta que sembla portar al jardí d'una casa i sortim a un camí que ens porta de nou a la C-26. Creuem la carretera i avancem pel costat d'uns camps fins a l'església dels Sants Metges i el cementiri. Comencem aquí l'exigent pujada als cingles de Capolat. Alternem alguns trams per pista, que puja fent marrades, amb alguns trams més costeruts, que fem per un antic camí ramader. 

Guanyem alçada ràpidament amb l'espectacular barranc del Salt de Sallent a la nostra esquerra. Arribem a un punt on creuem la riera a gual i seguim per una pista que passa pel costat del mas de Comamorera i segueix pujant fins al pla de Cal Penjarella, on hi trobem la casa enrunada de (2) Cal Penjarella (1:45h - 1.272m). Continuem avançant en direcció N. Rodegem el petit nucli de Capolat per un camí asfaltat, fins que agafem un corriol. Comencem aquí l'ascensió a la serra dels Tossals, la segona renglera de cingles que hem de superar en aquesta etapa i que ja veiem just a davant nostre (N). Caminem entre roures i boixos, primer pel serrat de les Greixes i després remuntant un grau. Finalment assolim un (3) collet (2:20h - 1.401m), ja a la carena de la serra dels Tossals.

En aquest collet canviem de direcció (SO) i flanquegem el serrat de Runers pel seu costat meridional. Aviat ens trobem un estretament aparentment infranquejable: el Mal Pas de Runers. Cal parar atenció de no relliscar amb els còdols i caure precipici avall. Un cop superat aquest pas, l'itinerari no ofereix cap més dificultat tècnica, només hem de vigilar de no exposar-nos massa al límit dels penya-segats. Durant el següent tram l'espectacle panoràmic que tenim a banda i banda de la serra dels Tossals és meravellós: el Taga, el Puigsacalm, la serra de Bellmunt, el Collsacabra, la plana de Vic, el Montseny, Montserrat, la Depressió Central, el Montsec, el Port del Comte, el Pedraforca, Queralt,...

Arribem al (4) coll del Bosc de Casòliba (3:20h - 1.401m), punt on comencem a baixar seguint el llom de la muntanya (SO) mentre gaudim de vistes precioses de la serra del Montsec, el fascinant Pla de Busa i la imponent Roca de Canalda. Ja veiem sota nostre les cases disperses de Taravil. Deixem enrere diversos trencalls fins que desemboquem a l'ampli (5) coll del Pla de Cal Sants (4:10h - 1.290m). Descartem l'accés a Taravil (E) i resseguim el pla cap al seu costat occidental. A continuació ens endinsem a una majestuosa pineda de pi roig amb sotabosc de boix i ginebró. Arribem a un punt on el camí comença a perdre alçada amb decisió pel serrat del Grau. Estem endinsant-nos a la feréstega i profunda rasa de la Frau. Fem algunes ziga-zagues i creuem al vessant O d'un barranc secundari. En aquest punt deixem enrere el Berguedà i entrem al Solsonès. 

Avancem primer en direcció N i després ens orientem cap a l'O. Enllacem amb una pista i fem un últim tram des descens fins a l'ermita de (5) Sant Lleïr (5:20h - 765m), epicentre de la bucòlica Vall d'Ora i punt i final d'aquesta etapa.