Etapa 19: Tavascan - Estaon

Sortim de Tavascan i flanquegem la vall de Cardós fins a Lleret, superem la collada del Jou i recorrem la solitària i màgica vall d'Estaon

La dinovena etapa de la Transpirinenca ens porta des de Tavascan, a la vall de la Noguera de Cardós, fins al bonic poble d'Estaon. Un dels principals atractius d'aquesta etapa són els preciosos camins històrics per on passem, que molts cops se'ns presenten protegits per antics murs de pedra seca i pedres travesseres. Un cop superem la collada del Jou entrem a la vall d'Estaon, també coneguda com a Vallat d'Estaon, una vall secundària subsidiària de la vall de Cardós i que està articulada pel bonic riu de Peracalç, que resseguim durant l'últim tram de l'etapa.

Punts forts

Les moltes bordes que visitem, que ens remeten a l'activitat ramadera tradicional d'aquesta zona del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Els camins històrics que recorrem durant la primera part de l'etapa; en molts d'ells hi veurem murs de pedra seca i pedres travesseres.

Fer nit al preciós poble d'Estaon.

Sabies que...

Segons una llegenda Estaon fou fundat per la filla d'un ric senyor de Nibrós? Fa molts i molts anys el senyor va donar a les seves tres filles tres grans boscos (Anàs, Bonestarre i Estaon) amb la condició que hi anessin a viure i hi fundessin tres pobles més. Anys més tard Nibrós quedà destruït per un gran terratrèmol.

No et perdis...

El preciós pont de pedra de Tavascan, que uneix les dues ribes del riu de Tavascan. Aquest pont del segle XIII -d'estil romànic tardà- fou l'únic punt de pas que permetia creuar el riu de Tavascan fins l'any 1960, quan es va construir el nou pont de la carretera.

Recorregut

Comencem la dinovena etapa de la Transpirinenca a (1) Tavascan (0:00h - 1.120m). Durant la jornada anterior vam flanquejar la vall de la Noguera de Cardós pel seu costat esquerre orogràfic (E), i durant la primera meitat de l'etapa d'avui flanquejarem aquesta mateixa vall pel seu costat dret orogràfic (O).

Sortim de Tavascan pel seu preciós pont medieval i comencem a flanquejar la vall per un corriol que ens condueix fins a Aineto. Creuem aquest petit nucli de població i fem un parell de ziga-zagues per una pista que ens permeten guanyar altitud. Immediatament abandonem aquesta pista i continuem per un corriol. Primerament el camí puja força, però quan assolim la cota dels 1.400m el pendent desapareix i continuem planers el flanqueig de la vall de la Noguera de Cardós. Durant aquest tram gaudim de molt bones vistes de tota la vall de Cardós.

Arribem a (2) Lleret (1:10h - 1.380m), un petit nucli que queda elevat per sobre de la vall. Nosaltres no cal que hi entrem, just a l'entrada de Lleret, en una plaça, l'itinerari del GR 11 gira cap a la dreta i comença a pujar ràpidament, fent algunes ziga-zagues. A partir d'aquí i fins a la collada de Jou l'ascens és continuat. Avancem uns 2 km per una pista de terra i fem un últim tram per corriol fins que assolim la (3) collada del Jou (2:30h - 1.838m).

Comencem ara un descens directe i en fort pendent fins a les bordes de Nibrós, al fons de la vall d'Estaon, també anomenada Vallat d'Estaon. Aquesta vall està articulada pel riu de Peracalç i és subsidiària de la vall de Cardós. Durant el descens passem per la borda de Vidal i la borda de Masover. Arribem a les (4) bordes de Nibrós (3:10h - 1.480m) i comencem a baixar pel costat del riu de Peracalç. El descens pel fons de la vall és suau, tranquil i molt agradable. Caminem per una pista de terra i passem pel costat de la borda de Gori i la borda de Calatxo. Poc abans d'arribar a la carretera asfaltada d'accés a Estaon, agafem un corriol que surt a mà dreta i puja directe pel vessant de la muntanya fins a (5) Estaon (4:15h - 1.255m).