Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera

Al vessant sud del massís de l’Albera hi trobem dues zones ben diferenciades: l’occidental, amb vegetació de caràcter centreeuropeu, amb fagedes i rouredes humides; i l’oriental, més mediterrània, amb vegetació de suredes i brolles on subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània.

La serra de l'Albera separa les grans planes de l'Alt Empordà i del Rosellò.

Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat on es pot observar la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies, i tot en una zona dominada per les roques metamòrfiques dels Pirineus (esquistos i pissarres).