La setena etapa de la Transpirinenca transcorre íntegrament per l'Alta Garrotxa. Des del paratge màgic de Sant Aniol d'Aguja caminem per corriols abruptes i salvatges, superant colls i barrancs, fins que arribem a l'encantadora població de Beget. Només al final de la jornada fem un tram per pista i carretera. Aquesta etapa ens ofereix paisatges preciosos i plens d'encant: l'espectacular Salt de la Núvia, el nucli abandonat de Talaixà, la vall d'Hortmoier, els carrerons empedrats de Beget,...

Technical info
Punt d'inici d'etapa
Sant Aniol d'Aguja
Punt final d'etapa
Beget
Distància
15,50
Durada
4:50h
Desnivell acumulat
+850m / -762m
Altitud màxima
755
Altitud mínima
367
Dificultat

La derivada de la longitud i el desnivell que cal superar. L'etapa no presenta cap dificultat tècnica.

Material

Res en especial.

Cartografia

Alta Garrotxa. 1:25.000. Editorial Alpina.

Base topogràfica de Catalunya 1:25.000. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Recorregut

Comencem la setena etapa de la travessa Transpirinenca a (1) Sant Aniol d'Aguja (0:00h - 443m). Agafem un corriol que surt des de darrere de la font i que s'enfila pel vessant occidental de la riera de Sant Aniol. Flanquegem el barranc pel seu costat dret orogràfic. El terreny és salvatge i el corriol avança per una zona abrupte i escarpada que ens permet gaudir de vistes meravelloses de la vall i les muntanyes de l'entorn. Aviat arribem a l'anomenat Salt de la Núvia, un pas enlairat per sobre del precipici. En aquest punt el camí gira cap a la dreta (O). Seguim flanquejant la muntanya guanyant altura progressivament. Passem pel costat dels edificis en runes de la Quera i continuem fins al (2) coll de Talaixà (1:15h - 755m), situat al costat del nucli abandonat de Talaixà, on hi ha un refugi lliure (Can Torner) que ens pot servir d'aixopluc.

Comencem ara el descens per la vall del torrent de Vaquer. Avancem per un corriol fins al Mas de Vaquer, punt on enllacem amb una pista de terra que seguim fins al Collell. En aquest punt tornem a agafar un corriol que baixa pel llom de la muntanya fins a la (3) Palanca del Samsó (2:00h - 367m), punt més baix de l'etapa. A la nostra esquerra (S) hi veiem l'espectacular tall del Grau d'Escaldes: la riera de Beget s'obre pas per entre la cresta del Ferran (E) i la cresta del Gall (O).

A la Palanca del Samsó, nosaltres creuem la riera i continuem l'itinerari del GR 11 per una pista que avança en clara direcció NO pel costat de la riera. Ens trobem a la pintoresca vall d'Hortmoier. Poc abans d'arribar a l'església de Sant Miquel d'Hortmoier -que està situada a l'altra banda de la riera- deixem la pista per on venim i agafem un camí que puja pel vessant de la muntanya en direcció al coll dels Muls i que va alternant trams per pista i trams per corriol. Anem guanyant altitud, en algun punt fent llaçades. Passem pel darrere del Mas de les Feixanes i, finalment, assolim la (4) collada dels Muls (3:30h - 653m).

Des d'aquest coll, comencem el descens cap a la riera de Beget. La baixada va flanquejant la muntanya i arribem al fons de vall prop de la Farga. Aquí enllacem amb una pista de terra i creuem la riera, passant al costat septentrional de la vall. Anem remuntant la vall fins a enllaçar amb la carretera de Beget. Fem l'últim tram de l'etapa per la carretera, fins que arribem al poble encisador de (5) Beget  (4:50h - 531m).

Punts forts

El tram de camí enlairat que fem per la vall de Sant Aniol.

Els paisatges salvatges i solitaris de l'Alta Garrotxa, que ens acompanyen durant tota l'etapa.

L'aproximació i l'arribada a la bucòlica població de Beget.

Sabies que...

L'anomenat Salt de la Núvia deu el seu nom a una noia de Talaixà que es va llençar pel cingle quan s'anava a casar? Segons la llegenda, la noia va decidir saltar pel precipici camí de l'església de Sant Aniol perquè l'anaven a casar en contra de la seva voluntat.

No et perdis...

Passejar pels carrerons empedrats de Beget i visitar l'església romànica de Sant Cristòfol, del segle XII. A dins de l'església hi trobem la famosa Majestat de Beget, una talla de fusta d'uns 2m d'alçada que està considerada una de les escultures més importants del romànic.