A l’hivern, una fina capa de neu i les baixes temperatures són suficients per maquillar la muntanya i donar-li una aparença ben diferent de la que llueix la resta de l’any. Les valls apareixen enfarinades; els cims, carregats de neu verge, enlluernen els alpinistes; els  llacs de muntanya es gelen i els boscos d’avets es camuflen sota els flocs de neu. Descobrir els Pirineus de Catalunya durant els mesos hivernals és un exercici vacacional fascinant, a l’abast de tothom. Una manera de gaudir de les muntanyes a l’hivern és lliscant per la neu practicant l’esquí, sigui alpí o de fons. Als Pirineus Catalans hi ha fins a 16 estacions d’esquí, 10 d’esquí alpí i sis de fons. 

Per començar triem la de la Vall de Núria, una estació ben peculiar, envoltada de cims que voregen els 3.000 metres d’altitud i amb un santuari molt popular, on es venera la Mare de Déu de Núria. Hi arribem amb el tren cremallera, un mitjà de transport característic d’aquesta destinació, i un cop a dalt convertim l’hotel o l’alberg en el nostre campament base per practicar l’esquí, fer rutes amb raquetes de neu o lliscar pels tobogans i els trineus del parc lúdic. 

A tocar de Núria, ens esperen les agradables estacions d’esquí alpí i de fons que hi ha a la Cerdanya i a l’Alt Urgell, escenaris per a les aventures més originals, com la construcció d’iglús, que es pot experimentar a diferents estacions de la zona, o el busseig sota el gel, una activitat que permet als més agosarats i experimentats bussejar en les aigües d’un estany a més de 2.200 metres d’altitud, a l’estació de la Molina. La proposta està dirigida a submarinistes experts, ja que les pressions atmosfèriques són completament diferents de les que es podrien trobar a nivell de mar. Altres propostes d’alçada són els vols panoràmics amb helicòpter, globus o avioneta, o les rutes en segway sobre la neu. Sembla que siguem a Escandinàvia! 

Des de la Cerdanya i l’Alt Urgell ens traslladem al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, on ens decidim a gaudir dels paisatges de somni d’aquest espai protegit apuntant-nos a una ruta amb raquetes de neu. Amb aquests enginys originaris de l’Àsia Central podem anar d’excursió per tota mena de terrenys nevats sense necessitat de ser cap expert en esquí. De fet, només caminem i gaudim del paisatge. Al parc nacional gaudim d’un grapat d’excursions per paratges únics: des de l’estany de Sant Maurici al refugi d’Amitges fem una ruta d’orientació i desnivells fàcils però amb panoràmiques de luxe, com els Encantats, el mateix estany de Sant Maurici, les agulles d’Amitges i el tuc de Saboredo. 

La darrera parada del viatge la fem a la Val d’Aran, destí hivernal per excel·lència, on descobrim pobles amb cases de pedra, ermites romàniques i ponts medievals emmarcats per uns paisatges nevats dignes de la millor postal nadalenca. Fent servir el traçat del Camin Reiau, evitem els nuclis més turístics i explorem racons tranquils, com Arties, Gessa o Unha, on vivim en primera persona la calma característica que es respira en aquesta vall aïllada. I no podem deixar de gaudir de la principal estació d’esquí de l’Estat espanyol: Baqueira Beret. A banda de les pistes d’esquí alpí i les de fons, ofereix un munt de possibilitats més enllà de l’esquí i el surf de neu, com l’heliesquí o les rutes en moto de neu. La cirereta del viatge la posa una ruta nocturna aprofitant que al cel llueix una gran lluna plena amb un trineu arrossegat per gossos que ens endinsa pels boscos màgics de la vall fins a arribar a un santuari on ens serveixen un deliciós sopar aranès. Definitivament, no cal marxar a l’altra punta del món per gaudir de l’hivern d’una manera original.