Ski de fond et Raquettes

L’esquí nòrdic, també anomenat esquí de fons, té les seves arrels als països nòrdics, on encara s’utilitza com a mitjà per desplaçar-se en alguns entorns rurals. És l’evolució de les passejades amb raquetes de neu i consisteix a lliscar pels paisatges nevats sense l’ajuda de remuntadors mecànics. “Amb l’esquí nòrdic, et desplaces per la neu a remolc de les teves forces. No hi ha telecadires ni teleesquís. Per això es practica en entorns més planers, amb pujades i baixades suaus”, explica l’Imma Obiols, tècnica de les estacions d’esquí nòrdic de Catalunya (Tot Nòrdic).

 

El nòrdic és per a tothom

A l’esquí de fons s’utilitzen uns esquís més llargs i estrets que els d’alpí per facilitar la mobilitat i la flexibilitat. L’objectiu no és caminar sobre la neu, com alguns pensen, sinó lliscar-hi amb la força del propi cos. “L’esquí nòrdic no té limitacions i és un esport molt recomanable perquè implica un moviment sense impacte de totes les parts del cos. Combina l’exercici del tronc inferior i el superior. A més, el desplaçament i el lliscament s’adapten a la teva forma física i no requereixen cap gran preparació”, afirma Obiols.

 

Clàssic o patinador?

Es pot practicar en dues modalitats: l’estil clàssic i el patinador. El primer, més recomanable per a principiants, és el més tradicional i fàcil d’aprendre. Permet encarrilar els esquís dins d’una traça que es prepara a la neu de les pistes, cosa que ajuda a mantenir l’equilibri i evita que s’entrecreuin els esquís. El pas de patinador, per altra banda, es practica en pistes més amples i amb la neu compactada, mitjançant l’impuls dels esquís a dreta i esquerra. Permet aconseguir més velocitat i ofereix més llibertat, però també és més exigent a nivell físic.

 

 

L’esquí de muntanya per als més aventurers

Sovint, es confon amb l’esquí nòrdic, però no és el mateix. El nòrdic es practica sempre en circuits. Són pistes traçades de llargues distàncies que es preparen amb màquines per compactar la neu i dibuixar els carrils necessaris. En canvi, l’esquí de muntanya (skimo) és una modalitat de l’alpinisme que es realitza en muntanya oberta i que es practica amb l’objectiu de pujar i baixar cims quan ja estan coberts de neu.

Es fan els dos trajectes amb els mateixos esquís, els quals s’enfunden en un material especial sintètic anomenat “pell de foca” per poder fer la pujada sense lliscar. Els descensos es poden produir principalment fora de les estacions d’esquí i, per tant, en terrenys no preparats, cosa que requereix un gran coneixement de l’entorn i una millor preparació física.

 

Les six stations de ski nordique des Pyrénées totalisent presque 200 kilomètres de circuits skiables au dénominateur commun suivant : le fait de parcourir des paysages dont la beauté et la valeur naturelle sont exceptionnelles. Ces stations, fortement déterminées et conditionnées par le climat, proposent des services de toute sorte (accueil et information, location de matériel et restauration...).

Se laisser glisser sur les pistes de ski de fond ou se promener, raquettes aux pieds, en suivant des tracés à travers des paysages attrayants, tranquilles et isolés fait naître chez les skieurs des sensations de paix et de bien-être. La plupart de ces stations se situent à l’intérieur ou à côté d’espaces naturels protégés, comme le Parc naturel de l’Alt Pirineu, la sierra du Cadí ou le Pedraforca.

Ski de fond et Raquettes