Esquí de fons

L’esquí nòrdic, també anomenat esquí de fons, té les seves arrels als països nòrdics, on encara s’utilitza com a mitjà per desplaçar-se en alguns entorns rurals. És l’evolució de les passejades amb raquetes de neu i consisteix a lliscar pels paisatges nevats sense l’ajuda de remuntadors mecànics. “Amb l’esquí nòrdic, et desplaces per la neu a remolc de les teves forces. No hi ha telecadires ni teleesquís. Per això es practica en entorns més planers, amb pujades i baixades suaus”, explica l’Imma Obiols, tècnica de les estacions d’esquí nòrdic de Catalunya (Tot Nòrdic).

 

El nòrdic és per a tothom

A l’esquí de fons s’utilitzen uns esquís més llargs i estrets que els d’alpí per facilitar la mobilitat i la flexibilitat. L’objectiu no és caminar sobre la neu, com alguns pensen, sinó lliscar-hi amb la força del propi cos. “L’esquí nòrdic no té limitacions i és un esport molt recomanable perquè implica un moviment sense impacte de totes les parts del cos. Combina l’exercici del tronc inferior i el superior. A més, el desplaçament i el lliscament s’adapten a la teva forma física i no requereixen cap gran preparació”, afirma Obiols.

 

Clàssic o patinador?

Es pot practicar en dues modalitats: l’estil clàssic i el patinador. El primer, més recomanable per a principiants, és el més tradicional i fàcil d’aprendre. Permet encarrilar els esquís dins d’una traça que es prepara a la neu de les pistes, cosa que ajuda a mantenir l’equilibri i evita que s’entrecreuin els esquís. El pas de patinador, per altra banda, es practica en pistes més amples i amb la neu compactada, mitjançant l’impuls dels esquís a dreta i esquerra. Permet aconseguir més velocitat i ofereix més llibertat, però també és més exigent a nivell físic.

 

 

L’esquí de muntanya per als més aventurers

Sovint, es confon amb l’esquí nòrdic, però no és el mateix. El nòrdic es practica sempre en circuits. Són pistes traçades de llargues distàncies que es preparen amb màquines per compactar la neu i dibuixar els carrils necessaris. En canvi, l’esquí de muntanya (skimo) és una modalitat de l’alpinisme que es realitza en muntanya oberta i que es practica amb l’objectiu de pujar i baixar cims quan ja estan coberts de neu.

Es fan els dos trajectes amb els mateixos esquís, els quals s’enfunden en un material especial sintètic anomenat “pell de foca” per poder fer la pujada sense lliscar. Els descensos es poden produir principalment fora de les estacions d’esquí i, per tant, en terrenys no preparats, cosa que requereix un gran coneixement de l’entorn i una millor preparació física.

 

7 estacions preparades a Catalunya

Als Pirineus de Catalunya hi ha 7 estacions d’esquí nòrdic amb una gran varietat de pistes adaptades tant a principiants com a esquiadors experts. “En qualsevol de les estacions s’hi poden trobar els serveis bàsics: pistes de neu trepitjada, lloguer de material i escola d’esquí, i algunes també ofereixen refugis gairebé a peu de pista on organitzen activitats al llarg de tot l’any”, expliquen des de Tot Nòrdic.

Si busques alguna recomanació, escapar-se a la Cerdanya és una bona idea per gaudir de l’esquí de fons. Allà hi trobaràs l’estació de Guils Fontanera, situada en una vessant d’influència atlàntica que garanteix més temps de neu. També hi ha les estacions de Lles i Aransa, que estan connectades i sumen un total de 67km de pistes. Transcorren per boscos alpins i ofereixen unes vistes privilegiades de la Serra del Cadí. I al municipi de Lles de Cerdanya hi trobaràs el refugi Cap del Rec, on pots fer nit en plena natura.

Una altra opció és endinsar-se al Parc Natural de l’Alt Pirineu, on hi ha la petita estació de Virós-Vallferrera, la de Sant Joan de l’Erm, amb pistes per a tots els nivells, i la de Tavascan, on també s’hi practica esquí alpí, freeride i esquí de muntanya. O pots optar per Tuixent-La Vansa, una estació amb itineraris que transcorren per la cara nord del massís de Port del Comte i et permeten veure el Pedraforca mentre esquies. Hi ha moltes opcions.